Blog

Barbaritat Valenciana

Normalment quan parlo amb la gent d’ací i troben d’on sóc, se’ls dibuixa un somriure ràpidament (aahh, Velènsie!), com recordant els cels blaus, els colors vius, l’intensitat de la llum, i probablement també el pedal que es van agafar, amb sangría o potser servesa a la espanyola (barata i potent).

I jo, potser per punyetera, potser perquè no puc escoltar una mentida sense tindre el desig de desmentir-la, perque no m’agraden gens les mentides, em disposo quasi immediatament a desmuntar aquesta imatge que se’ls ha format gràcies a haver viscut en la nostra terreta només un parell de dies. Almes càndides…

Per exemple, als que només coneixen la València de la ciutat de les arts i de les ciències, m’agrada adreçar-los a unes fotos que vaig fer els díes que vaig estar aquest passat Setembre. Per a mí, una metàfora claríssima1: com es deixa morir l’interior mentre maquillem l’exterior per a que tot semble molt bonico.

També m’agrada parlar-los del soroll. Als que viuen en Espanya els pareix que estic parlant de coses d’altre planeta. Soroll? No tinc cap problema d’aquestos jo!

Ja! Només tindrien que viure una setmana fora per saber el que és el silenci, el respecte pels demés. El civisme.

No puc deixar de recordar aqueixa nit de dimecres en que em va tocar aguantar el festival de rock del barri, des de les sis de la vesprada fins les dues de la matinada ben pasades, tenint un examen al dia següent. Em vaig enrecordar de molta gent aqueixa nit. Em vaig tornar a recordar al 2005, quan ja vivia a Londres, concretament just a un dels carrers pels que passa el Carnaval de Notting Hill. Eren les 22:00 hores i no es sentien només que els xiu-xiu’s dels que netejaven el carrer. I em preguntava, amb no certa pena, per què no és acò posible a València?

I vas fent memòria: pasdobles a les 6 del matí, traques a les 7, petardos per ací i per allí, soroll d’obres (tot está sempre en obres, tan bona és la qualitat que ho tenen que refer tot a totes hores), festes populars que es converteixen en martiri generalitzat amb el consentiment tàcit de les autoritats (eh, és que són festes, que nem a fer nosaltres?).

El tema de la llengua és prou complicat d’explicar, bàsicament per la estupidesa del plantejament. És molt divertit perquè quan els expliques que a Espanya hi han províncies i cada una pot tindre el seu llenguatge pero totes pertanyen a Espanya, et diuen: i aixo no és como el Regne Unit? I tu penses, doncs sí, es una bona comparació. Amb la diferència de que el govern d’Anglaterra no es dedica a llençar verí contra el govern de Escòcia a la primera ocasió amb l’argument de que parlen un anglés que no els agrada, i coses així.

Per supost que hi ha diferències, però no llegeixes a propòsit d’elles tots els dies al periòdic. Potser, als acudits. I ja podriem fer el mateix a València, en compte de trobar enemistats ón no hi ha res més que diferències culturals, podriem acceptar-les i apreciar-les, i si cal, riure de elles sanament.

Lamentablement, hi ha prou gent que s’ha adonat de que la polèmica dona pasta, i ahi els tens fusant la merda sempre que ténen ocasió.

Ara li ha tocat a TV3. Benvolguda TV3! Què seria de mi sense TV3? No entendria ni una paraula de català. Gràcies a eixos repetidors pirates que Acció Nacionalista del País Valencià paga de la seua butxaca, TV3 es veu (o veia) a València, i jo vaig aprendre català2. No cal ni recordar que Canal 9, la televisió de tots els valencians, mai en la vida ha servit per ensenyar res – com a molt, merda populista als programes amb més audiència, és a dir, la Tòmbola i succedanis, on precisament no es parlava, i molt menys en valencià.

I com pareix que això de difondre punts de vista alternatius no els mola, doncs han decidit que TV3 no s’ha de veure a la Comunitat mai més. Així que s’han posat a tancar repetidors per a impedir la difusió d’aquestes idees malignes que els catalans tracten de difondre. No he seguit la història massa en detall, bàsicament perquè hui en dia no crec que la tele tinga tanta importància com abans, però hi ha un altre punt que m’agrada destacar: en les negociacions, van dir que no tancarien els repetidors “a canvi de que canal 9 es puguera veure en Catalunya“. JA JA JA! Quan vaig llegir aixó, no podia deixar de riure.

Però si Canal 9 no la volem ni nosaltres! És com el software que et ve quan compres un ordinador, una cosa anquilosada, imposada a la força que no serveix per a res més que per a molestar. És més: acceptaria amb molt de gust que per motius d’austeritat econòmica la tancaren.

I ja dic que hui en dia (anava a escriure nowadays!), la televisió no té tanta influència com podria tindre uns quants anys abans – per exemple, quan jo estava aprenent. Ara be, també dubto que la tecnologia estigui tan estesa com per a compensar aquesta desaparició, i parle des de la ignorància més absoluta en el que respecta a la implantació i oferta de la televisió digital a Espanya, que per a mi pareix la alternativa més òbvia a totes aquestes discusions irrelevants sobre antenes i repetidors.

Per a rematar, llegiu per què un tal Rambla, de la colla aquesta que es dedica a fusar la merda, s’ha mosquejat per què la TV3 ha tret una pancarta que llegia BARBARITAT VALENCIANA. Les veritats, quin mal que fan!

Us acompanye en el sentiment! I us invito també a no tindre televisió, tal i com nosaltres fem. Per al que fan…

Nota: foto de la pancarta treta del senyor Can Carrasca i la altra imatge dels comentaris en eixe post.

1 Potser ni tan sols metàfora, més be una bosinà en tota la cara.

2 I també vaig descobrir la existència de la meua amada Via Laietana!

Comments

herotyc

Tens molta raó, per aquí també passen aquestes coses però el fet d'estar una mica més aïllat dóna més protecció. Intentaren retirar el repetidor de TV3 aquí també per sort (o per desgràcia no ho sé) ara governen partits més nacionalistes i almenys es preocupen una mica més per la gent i la terra De totes maneres aquí es viu de pm :D Per ara no hauré d'anar al Regne Unit a viure XD

sole

Ui, tu ho has dit ... "per ara". De tota manera es nota molt de estar en la peninsula a estar en la illa. Les dues vegades que he estat per les teues terres he observat una certa diferencia. No sabria com descriure-ho pero bàsicament és eixe aïllament que dius, una mena de "ells ahi i nosaltres ací"... Encara que no sé com serà a Mallorca, que pareix molt més gran i urbana (i _sorollosa_)...

herotyc

Sí, jo he notat també la diferència tots els cops que he estat per la comunitat valenciana (valència, castelló i benicàssim només). És que aquí, la gent s'ho agafa tot amb molta calma perquè el cos ho demana i l'ambient afavoreix. Només és a l'estiu que la cosa va una mica més ràpida per culpa del turisme... a més hi ha molt d'oci nocturn :> Aquesta illa de cada vegada és més sorollosa, urbana i globalitzada... però encara queden molts amagatalls i llocs màgics que poca gent coneix

Got anything to say?

Your name
e-mail (optional)
Website (optional)