Normalment quan parlo amb la gent d’ací i troben d’on sóc, se’ls dibuixa un somriure ràpidament (aahh, Velènsie!), com recordant els cels blaus, els colors vius, l’intensitat de la llum, i probablement també el pedal que es van agafar, amb sangría o potser servesa a la espanyola (barata i potent).

I jo, potser per punyetera, potser perquè no puc escoltar una mentida sense tindre el desig de desmentir-la, perque no m’agraden gens les mentides, em disposo quasi immediatament a desmuntar aquesta imatge que se’ls ha format gràcies a haver viscut en la nostra terreta només un parell de dies. Almes càndides…

Per exemple, als que només coneixen la València de la ciutat de les arts i de les ciències, m’agrada adreçar-los a unes fotos que vaig fer els díes que vaig estar aquest passat Setembre. Per a mí, una metàfora claríssima¹: com es deixa morir l’interior mentre maquillem l’exterior per a que tot semble molt bonico.

També m’agrada parlar-los del soroll. Als que viuen en Espanya els pareix que estic parlant de coses d’altre planeta. Soroll? No tinc cap problema d’aquestos jo!

Ja! Només tindrien que viure una setmana fora per saber el que és el silenci, el respecte pels demés. El civisme.

No puc deixar de recordar aqueixa nit de dimecres en que em va tocar aguantar el festival de rock del barri, des de les sis de la vesprada fins les dues de la matinada ben pasades, tenint un examen al dia següent. Em vaig enrecordar de molta gent aqueixa nit. Em vaig tornar a recordar al 2005, quan ja vivia a Londres, concretament just a un dels carrers pels que passa el Carnaval de Notting Hill. Eren les 22:00 hores i no es sentien només que els xiu-xiu’s dels que netejaven el carrer. I em preguntava, amb no certa pena, per què no és acò posible a València?

I vas fent memòria: pasdobles a les 6 del matí, traques a les 7, petardos per ací i per allí, soroll d’obres (tot está sempre en obres, tan bona és la qualitat que ho tenen que refer tot a totes hores), festes populars que es converteixen en martiri generalitzat amb el consentiment tàcit de les autoritats (eh, és que són festes, que nem a fer nosaltres?).

El tema de la llengua és prou complicat d’explicar, bàsicament per la estupidesa del plantejament. És molt divertit perquè quan els expliques que a Espanya hi han províncies i cada una pot tindre el seu llenguatge pero totes pertanyen a Espanya, et diuen: i aixo no és como el Regne Unit? I tu penses, doncs sí, es una bona comparació. Amb la diferència de que el govern d’Anglaterra no es dedica a llençar verí contra el govern de Escòcia a la primera ocasió amb l’argument de que parlen un anglés que no els agrada, i coses així.

Per supost que hi ha diferències, però no llegeixes a propòsit d’elles tots els dies al periòdic. Potser, als acudits. I ja podriem fer el mateix a València, en compte de trobar enemistats ón no hi ha res més que diferències culturals, podriem acceptar-les i apreciar-les, i si cal, riure de elles sanament.

Lamentablement, hi ha prou gent que s’ha adonat de que la polèmica dona pasta, i ahi els tens fusant la merda sempre que ténen ocasió.

Ara li ha tocat a TV3. Benvolguda TV3! Què seria de mi sense TV3? No entendria ni una paraula de català. Gràcies a eixos repetidors pirates que Acció Nacionalista del País Valencià paga de la seua butxaca, TV3 es veu (o veia) a València, i jo vaig aprendre català². No cal ni recordar que Canal 9, la televisió de tots els valencians, mai en la vida ha servit per ensenyar res – com a molt, merda populista als programes amb més audiència, és a dir, la Tòmbola i succedanis, on precisament no es parlava, i molt menys en valencià.

I com pareix que això de difondre punts de vista alternatius no els mola, doncs han decidit que TV3 no s’ha de veure a la Comunitat mai més. Així que s’han posat a tancar repetidors per a impedir la difusió d’aquestes idees malignes que els catalans tracten de difondre. No he seguit la història massa en detall, bàsicament perquè hui en dia no crec que la tele tinga tanta importància com abans, però hi ha un altre punt que m’agrada destacar: en les negociacions, van dir que no tancarien els repetidors “a canvi de que canal 9 es puguera veure en Catalunya“. JA JA JA! Quan vaig llegir aixó, no podia deixar de riure.

Però si Canal 9 no la volem ni nosaltres! És com el software que et ve quan compres un ordinador, una cosa anquilosada, imposada a la força que no serveix per a res més que per a molestar. És més: acceptaria amb molt de gust que per motius d’austeritat econòmica la tancaren.

I ja dic que hui en dia (anava a escriure nowadays!), la televisió no té tanta influència com podria tindre uns quants anys abans – per exemple, quan jo estava aprenent. Ara be, també dubto que la tecnologia estigui tan estesa com per a compensar aquesta desaparició, i parle des de la ignorància més absoluta en el que respecta a la implantació i oferta de la televisió digital a Espanya, que per a mi pareix la alternativa més òbvia a totes aquestes discusions irrelevants sobre antenes i repetidors.

Per a rematar, llegiu per què un tal Rambla, de la colla aquesta que es dedica a fusar la merda, s’ha mosquejat per què la TV3 ha tret una pancarta que llegia BARBARITAT VALENCIANA. Les veritats, quin mal que fan!

Us acompanye en el sentiment! I us invito també a no tindre televisió, tal i com nosaltres fem. Per al que fan…

Nota: foto de la pancarta treta del senyor Can Carrasca i la altra imatge dels comentaris en eixe post.

¹ Potser ni tan sols metàfora, més be una bosinà en tota la cara.

² I també vaig descobrir la existència de la meua amada Via Laietana!

Freesound, the big samples database, has grown in size and popularity dramatically – and they require your help for keeping it up. So they are basically looking for mirrors. From their webpage:

The Music Technology Group of the Universitat Pompeu Fabra in Barcelona is seeking mirrors for the Freesound project. The Freesound project’s user base has grown to nearly a half million users, and the bandwidth requirements of the site have exceeded the capacity of the Universitat Pompeu Fabra. Therefore, we are seeking help from other public institutions or private enterprises who have available server space and excess bandwidth.

Although (unfortunately) I’m just an occasional user of Freesound I really think it’s a great project, and deserves to be supported. They just need a minimum of 50GB disk space, which for nowadays standards is quite cheap, plus some excess bandwidth. I would gladly lend them some space if I had a dedicated server, but since that’s not the case, this the best I can do.

Has anybody noticed traxinspace is back?

I remember reading about the true story some years ago in some e-zine interview, and I found their website live again some months ago but it looks sooooooo uninviting!

They seem like desperately trying to hide their need for lots of new members (otherwise I can’t find a reason for that big space reserved to log in and register functions just right on the front page, instead of showing me their best artists in big gracious letters).

Anyway now that all we have our own hosting and all that, it feels a bit like there’s no need for yet another site where artists can share their music and get reviews and participate in the community and … (…yawns…).

It has taken a lot of time because there are lots of underlying details and internal changes, but I finally managed to put this new version online.

Probably the most noticeable aspect is its appearance, which is quite different from the previous one (just in case nobody noticed, it was a temporary one). I had been considering lots of different styles, from the typical CMYK combinations to the somehow expectable pixel graphics, blocky stuff and all that. But since CMYK color schemes have already been abused so much in the past and since I’m not very good with pixel graphics, I decided to go for something simpler which didn’t condition the rest of the contents in the site.

Even though, I added a little bit of animation with jquery.color. Did you notice it? A bit like mathmos lamps but in web style :)

But the most important change is the new and shiny music section. The first thing which you’ll see is that kind of long musical biography specially aimed to curious people. If you’re not interested just skip to the next column where the releases and videos are :-)

Although it’s nowhere finished yet, my aim is to build a decent archive of the stuff I do and have been doing for the past ten years. Surprisingly I still haven’t done anything like that before (or at least not that easy to maintain or with such a completeness intention).

In the case of module files, I’m reading the song parameters using an extended version of herotyc’s modread, slightly improving the support for XM files, apart from being able to read the header of remote files, emulating fseek in those cases. I still have some work to do on the XM support (I’m not reading the samples or instruments text yet) and will probably add S3M support as well since I have some S3M files whose sample texts I want to show, so that’s why I haven’t released these changes yet. Maybe we could start a project for the modreader.php class, and somebody could add support for more exotic file formats, like MOD! ;-)

Anyway, that’s how the song title, tempo, speed and pattern count, apart from instruments or sample texts, get into the database.

There’s another interesting feature which is the podcast – how cool is it?! Now you can subscribe with your favourite device, and listen to my songs, as soon as I publish them.

For the superfans, there’s another feed, the songs feed – this one includes all types of songs (tracked and streamed), not only mp3 and may not be suitable for all types of players.

I hope you like the changes! And now… back to the sequencer! :-)

After having played a bit more, it’s time to revisit my previous assertions about Metroid 3 … I have improved a lot on the controls, so now I’m less clumsy and don’t get that sick while playing; at least not as quickly as before¹.

Speaking about controls, killing the bosses puts great strain on my right hand. That notion of having to fire as soon as possible just by articulating my thumb is not something my hand likes. In good old times, i.e. when I played with the NES, the fact that I had to held the controls with both hands made it easier to alleviate the tension on the one which had to push the FIRE button.

The music gets better although I still long for some evocations of the original one. I guess it might have something to do with the tons of Americans in the game credits. The Japaneses make all the difference!

In general I’m getting quite a lot into the atmosphere and everything, although it’s not enough to wake me up in the night for playing, just like the first Metroid ever use to make ;-)

¹ Although I would get sick instantaneously if I saw mr.doob playing Portal. Luckily he finished the game and he’s not playing it again!